Fuente: http://escaladaperatontos.blogspot.com/2009/07/cresta-del-malh-de-bolard.html
Associem la Vall d'Aran amb brogit, gent, snobisme però no ho podem generalitzar, hi ha valls ben feréstecs, reservades als aventures tenaços. La vall d'Horcalh seria un magnÃfic exponent de comarcalada agrest i dura malgrat el tou de prats que l'encatifen. Es troba a l'extrem nord-est de la Vall. És una garantia de solitud i de bellesa.
En la seva capçalera hi ha les restes de les mines de zinc que explotava una empresa francesa que es feia portar la blenda fins al port de l'Orla en la frontera per un "camà de ferro"amb vagonetes. Les condicions de vida dels "meners" eren extremadament dures. Només es treballaven els mesos d'estiu i tardor. El poblat està situat a 2358 metres d'alçada i encara hi ha prous vestigis que fan recomanable la visita detallada de la contrada.
Per aprofitar la descobert us proposem una excursió que passa per la cresta del Malh de Bolard.
CRESTA DE MALH DE BOLARD:
Descripció de la via:
Des del port d'Orla (2318 m.) en dirigim cap al nord on una paret ens impedeix l'accés a la cresta. Una canal herba hi puja per l'esquerra però és un terreny poc agradable. En la paret hi ha dos pins on farem dues reunions de 30 metres.
Entre roca i matolls ens dirigim cap al primer pi on instal·lem la primera reunió (30 metres - II +).
Girem a la dreta per anar a cercar l'esperó que superem (pas de III sup - a mig protegir amb un friend mitjà -gros) i anem a cercar el pi superior (30 m.).
Assolim la cresta i seguim per unes llastres menys inclinades que superem sense necessitat de fer reunions.
Passem una primera cota (2512 m.) i descendim a una marca bretxa que exigeix prendre certes precaucions (herbosa). Aquesta serà la tendència de tota la travessia amb nombrosos passos de II per una aresta aèria, de vegades descomposta i amb trams herbosos però sempre espectacular. Són 2,5 quilòmetres de carena.
Hi ha una lleixa de roca llisa que ens obliga a superar-la en ramonage abans d'assolir al tuc des Cingles (2570 m.). Sseguim per la retallada aresta amb alguna escapatòria cap a l'estany de Pietà que està als nostres peus.
En la darrera bretxa profunda abans de la pujada final al tuc de Pietà ens veiem obligats a muntar una reunió (tram descompost i aeri) i fer una tirada de 30 m., per un esperó que superem per la dreta (III - a protegir amb un frien o excèntric gros). El cim de Pietà està formada per tres cimals (2604 m. el més alt). En pujar al primer ja anem caminant. La pujada al Malh de Bolard (2750 m.) és dreta però sense cap dificultat. En el cim hi ha una cabana de pedra.
Durada aprox: De 5 a 6 hores.
Dificultat: II sup, on només haurem de muntar reunió en els dos primers llargs i en la sortida de la última bretxa important.
Material: Corda de 60 metres, vagues grans, petit joc d'encastadors que incloguin algun friend mitjà i un altre de gros pels passos claus.
No recomanable amb pluja o mullena. Roca a voltes delicada, sobretot a les bretxes.
APROXIMACIÓ: DE MONTGARRI AL PORT D?ORLA
Sortim de Montgarri (1658 m.), aigües amunt, per un bell prat de muntanya.
6 min. Pilaret de Santa Anna, a la dreta del camÃ, tot just abans d?iniciar la pujada per marcat carreter.
Si voleu veure fotos de l'escalada ja sabeu on les teniu: